Riscos Psicosocials en l'Àmbit Laboral

Els riscos psicosocials són aquells factors relacionats amb l'organització, el contingut i la gestió de la feina, que poden afectar negativament el benestar mental, emocional i físic dels treballadors. Aquests inclouen l'assetjament laboral, l'estrès laboral, el burnout, l'assetjament sexual i per raó de sexe, l'assetjament ambiental, la violència laboral, la sobrecàrrega de treball i la manca de suport organitzatiu.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals obliga les empreses a garantir la seguretat i la salut dels seus empleats, la qual cosa inclou la identificació, avaluació i prevenció dels riscos psicosocials. Han d'implementar mesures preventives i correctores per evitar l'impacte negatiu en la salut dels treballadors.

El burnout és un estat d'esgotament físic, emocional i mental causat per l'estrès laboral crònic. Es caracteritza per una sensació de fatiga constant, distanciament emocional cap a la feina i una percepció d'ineficàcia laboral.

No. L'empresa és responsable dels danys derivats de la manca de mesures preventives davant dels riscos psicosocials, encara que no es provi l'assetjament laboral (mobbing). La inacció davant problemes com l'estrès i els conflictes laborals pot generar responsabilitat pels danys soferts pels treballadors.

El treballador pot rebre una indemnització per danys i perjudicis, que cobreix tant el patiment psicològic com físic, si es demostra que l'empresa no va actuar adequadament davant dels riscos psicosocials, encara que no s'hagi provat l'assetjament laboral.

L'estrès laboral és la resposta negativa d'un treballador davant les demandes laborals que excedeixen les seves capacitats o recursos. Es pot manifestar com esgotament, ansietat, irritabilitat, dificultat per concentrar-se i problemes de salut física, com mals de cap o trastorns del son.

L'empresa havia d'avaluar els riscos psicosocials de manera personalitzada, fomentar reunions entre el treballador, els seus companys i superiors, i corregir les deficiències organitzatives. També havia de prendre mesures per millorar l'ambient laboral i mitigar l'estrès.

La violència laboral inclou qualsevol acció física o verbal que causi dany o intimidació a un treballador. L'empresa té la responsabilitat de prevenir i gestionar situacions de violència laboral, creant un ambient de treball segur i respectuós.

L'assetjament laboral ambiental es refereix a conductes hostils repetitives, com humiliacions, exclusions i crítiques constants, que creen un entorn de treball degradant per al treballador afectat. L'empresa ha d'evitar i sancionar aquestes conductes per protegir la salut dels empleats.

L'assetjament sexual implica comportaments o insinuacions de naturalesa sexual no desitjada, mentre que l'assetjament per raó de sexe es refereix a discriminació, maltractament o conductes despectives basades en el gènere d'una persona.

L'empresa ha d'organitzar la feina de manera que les càrregues laborals siguin raonables i no posin en risc la salut dels empleats. Una sobrecàrrega de treball prolongada pot provocar estrès, burnout i altres problemes psicosocials.

L'exercici abusiu del poder de direcció passa quan els superiors utilitzen la seva autoritat per imposar decisions de manera arbitrària, desproporcionada o injusta. Això pot generar ansietat, estrès i un ambient laboral hostil per al treballador afectat.

Si la direcció és conscient de la situació d'un treballador i no actua, reforça la seva responsabilitat pels danys soferts. L'empresa ha d'intervenir per avaluar els riscos psicosocials i prendre mesures preventives, fins i tot si el treballador està de baixa mèdica.

No. La baixa mèdica no eximeix l'empresa de la seva obligació d'identificar i prevenir els riscos psicosocials. L'empresa ha de continuar avaluant i millorant el clima laboral durant el període de baixa per evitar un major deteriorament de la salut del treballador.

L'estrès laboral prolongat i no gestionat adequadament pot desencadenar problemes de salut mental greus, com ansietat i depressió, que poden portar a una incapacitat permanent. La manca d'acció de l'empresa davant aquests riscos agreuja la situació del treballador.